Monterrossejant

Quan es va despertar, el dinosaure ja no hi era. Va mirar a banda i banda, i l’home que seia a la seva dreta s’hi va acostar per donar-li un llapis.
– Ara, dibuixa el que vulguis… -li va dir-.

Publicat per esthersafa

Escric per a mi. Escric per descomprimir. I a vegade tinc tant per dir, que ni em surten les paraules.

Deixa un comentari