Arxiu de categoria: ficció

Porto estona buscant la porta secreta que m’ha de dur fora d’aquesta habitació, a l’altra banda de la paret. Sé que allà fora encara hi deu brillar el sol i que feia bon dia quan he entrat. Des d’aquí dins puc sentir una mena de xiuxiueig. Pot ser són ocellets o la veu de nensContinua llegint “Habitació”

Esperar… A qui li agrada esperar? A mi, esperar em desespera. Uns cops més, altres menys… Però quan espero sense saber quanta estona esperaré, encara més. I et dius: – Doncs aprofita el temps d’espera… I, llavors, de sobte, quan tot just et disposes a començar a esperar sense desesperar, el temps s’acaba. Arribes. FiContinua llegint “Esperar”

L’endemà de la festa de la darrera nit de l’any, el conte s’havia despertat sense personatges. La bruixa s’havia cansat de ser la dolenta de la història i durant la nit havia decidit deixar-ho tot i apuntar-se a una ong per anar a salvar vides a un altre lloc. El llop s’havia indigestat amb la darreraContinua llegint “Després de la festa”

Ja era el migdia quan es va notar que el portava a sobre. Una mena de globus vermell li sortia per sobre el cap, penjant d’un fil invisible. Al primer moment, près de l’ensurt, va girar-se per buscar-lo, però l’estranya esfera es movia tan ràpid com ell i per molt que ell es girava, continuavaContinua llegint “Entropia”

Quan es va despertar, el dinosaure ja no hi era. Va mirar a banda i banda, i l’home que seia a la seva dreta s’hi va acostar per donar-li un llapis. – Ara, dibuixa el que vulguis… -li va dir-.

Obres els ulls amb la veu del locutor que, des de la ràdio, t’anuncia que ja ha començat un nou dia. Mentre el teu cervell processa que toca despertar-se, un bombardeig d’informació et posa al dia (perquè cal estar informat) del que ha passat al món, mentre tu dormies. Els somnis que has tingut s’esvaeixenContinua llegint “Un dia a la Terra”

En obrir-se les portes del vagó del metro el vaig veure aixecar-se d’una revolada, com si de sobte s’hagués adonat que havia arribat a la seva parada. Ell, que sempre anava tant ben vestit i arreglat, d’aquells homes que semblen sortits d’un anunci de felicitat, havia estat a punt de passar-se la seva parada… QuanContinua llegint “El maletí”

Feia una dia de gossos, amb vent, pluja i fred. Sí, era l’hivern, però feia una d’aquelles tardes que la darrera cosa que li ve de gust a un és sortir al carrer i caminar deu minuts per anar a celebrar una bestiesa. Lluny d’aquesta reflexió, en Pere tenia clar que havia de sortir aContinua llegint “En castellà: bolardos”

El seu vestit té olor de net… O, si més no, és el que li diu el seu cervell mentre se’l treu… El vestit, evidentment (que no el cervell). El vestidor és enorme, excessiu per ser del seu ús exclussiu. Però no ho vol reconèixer. És súper bonic! És estupendu! -es diu sempre l’Iris-. ÉsContinua llegint “El dia que l’a va marxar”

Magnòlies El llac d’Armengol, 2 d’agost de 1937 Estimada Leonor, Ja fa temps que no ens veïem i pot ser trigarem encara a poder-nos veure. És per això que m’assento, avui que disposo d’una estona, a escriure’t una carta.Tal i com està ara la guerra, no sé quan t’arribarà. Però tinc l’esperança que no seràContinua llegint “Magnòlies”